Símbol de ahir i de avui:

Creu invertida:

És un símbol de l'anticristianisme que expressa el rebuig a Jesucrist.

No obstant això, en els seus orígens era un símbol religiós atribuït a Sant Pere.

Quan aquest apòstol va ser crucificat, va pensar que no era digne de morir de

la mateixa manera que Jesús, així que va demanar que fos cap a baix.

Des de llavors la creu invertida va ser vista com un símbol d'humilitat.

Un dels símbols satanitzats més populars és la creu a l'inrevés, el raonament de la qual a simple vista sembla obvi. Amb l'excepció del pentagrama amb cap de la cabra en el seu interior, la creu invertida és el símbol més recognoscible com a desafiament contra el cristianisme. 

La creu invertida és en realitat la marca personal de Sant Pere, el primer Papa, i una de les figures més venerades en la tradició catòlica. Quan Pedro va ser martiritzat per crucifixió es va dir que va demanar ser crucificat cap a baix perquè no se sentia digne de morir de la mateixa manera que Jesús. En portar una creu a l'inrevés, els Satanitzats són, sense saber-ho, portadors d'un els símbols Catòlics més importants.

Estrella de David:

L'estrella de David és el símbol millor conegut del judaisme, però els hindús ja la utilitzaven molt abans que fos adoptada per ells. Per a aquests representa el quart chakra primari, un punt d'energia en el cos. No és segur si es va basar l'un en l'altre, atès que és una figura bastant simple que podria haver-se generat en dos llocs diferents.

Estrella de David és un dels símbols mes emblemàtics del poble Jueu, encara que també ha estat adoptat en altres religions com el cristianisme, islam i Hinduisme. Per la seva forma és coneguda com Hexagrama o Estrella de Sis Puntes, la qual es forma a partir de la unió de dos triangles equilàters.

l'estrella de David simbolitza la conjunció de l'energia del cel juntament amb l'energia de la terra. Talismà protector i màgic, símbol alquímica, emblema del foc i de l'aigua. El triangle significa la saviesa i la divinitat, el desig d'aconseguir a una cosa elevada.

Les 6 puntes representen els sis dies de treball, i l'Hexàgon del centre és el dia dissabte, el dia de descans per al poble Jueu.

SANT JORDI:🥀

Cada 23 d’abril la festivitat de Sant Jordi, se celebra amb molt entusiasmi i alegria per tal de perpetuar aquesta tradició que és basa en l’amor i la cultura. Aquest dia és costum a Catalunya que els homes regalin una rosa vermella a les dones, i les dones un llibre als homes. Per això se sol dir que el dia de Sant Jordi representa el dia dels enamorats per als catalans, ja que tots dos es fan un regal com a mostra del seu amor.

LA ROSA I EL LLIBRE

Avui dia la tradició s'ha estès tant entre la gent que no sols es fan regals els que estan enamorats, els pares també solen regalar una rosa a les seves filles o fins i tot a les seves mares.

A causa d'aquest costum, el dia de Sant Jordi va ser declarat el Dia Internacional del Llibre per la Unesco en 1996. L'explicació històrica és que un dia 23 d'Abril van morir Shakespeare i Cervantes, d'aquí ve que s'hagi declarat el Dia Internacional del Llibre.

El costum de regalar una rosa vermella a les dones ve del segle XV, quan els homes feien arribar aquest detall a la dona de la qual estaven enamorats a través d'un amic. Però ha aconseguit mantenir-se durant tant de temps gràcies a la Fira de Roses que s'instal·lava en el Palau de la Generalitat, en el lloc en el qual les dones assistien a missa amb motiu del dia de Sant Jordi. Una bella tradició que, des de l'any 1930, ha quedat unida al Dia del Llibre.

LLEGENDA DE SANT JORDI

La llegenda ens conta que hi havia un drac que atemoria la petita localitat de de Montblanc, situada en el sud de Catalunya. Per a evitar els seus feroços atacs, se li lliurava una jove donzella cada dia, que es triava mitjançant un sorteig popular. Fins que un bon dia, el pes del sacrifici va recaure sobre la princesa, qui va ser lliurada a la bèstia.

Quan estava a punt de ser devorada, va aparèixer Sant Jordi, un valent cavaller que va lluitar contra el drac i el va vèncer, clavant-li l'espasa en el cor, i rescatant així a la bella princesa.

Tot seguit, de la sang que va fluir del cor del drac, va néixer una rosa vermella. D'aquí la tradició de regalar una rosa vermella a les dones, la tradició del llibre vi després…alguns creuen perquè la princesa li va escriure un poema d'amor al cavaller.

SÍMBOLS DE SANT JORDI:

LA LLANÇA: Sol relacionar-se a aquesta poderosa arma amb l'axis mundi, amb l'eix que uneix el de dalt amb el de baix, el cel amb la terra i amb els inferns, el camí que comunica tot el que existeix permetent l'ascens i el descens entre els mons.

La PRINCESA: és el símbol de la nostra pròpia perfecció, del nostre millor jo, d'aquesta imatge de nosaltres mateixos que per la seva bellesa i perfecció ens empeny a l'amor.

LA ROSA:  uneix la bellesa i les espines, i ens fa prendre consciència que, a l'enfrontar-nos al drac amb l'arma i la decisió de l'amor, posarem fi a la seva existència transmutant en una bella mostra de vida i passió. Seguirà tenint espines, però haurem descobert la bellesa que tenia al seu interior.

El DRAC: és un símbol del mal, de les tendències demoníaques, del caos, de les pulsions salvatges i incontrolades del nostre inconscient. Pot ser considerat un ésser mitològic que atrau la prosperitat, el poder i la fortalesa.

EL CAVALLER: és aquell que és capaç de dominar al seu cavall, al psiquisme inconscient que si no fos per qui porta les regnes correria a cegues impulsat per les seves passions. L'esperit cavalleresc es mou per un ideal, per amor, s'entrega a alguna cosa o algú que està més enllà d'un mateix.

COLOM : 🕊

La gràcia i la bellesa del colom, associats a la blancor, en fan un símbol de puresa, castedat i innocència ( “innocents com els coloms”). Portador de missatges, és molt present en la Bíblia: Noé comprèn que ha acabat el diluvi quan li arriba un colom amb un ram d’olivera en el bec, signe de pau.

 Dins el simbolisme cristià, el colom representa l’Esperit Sant, que baixa del cel durant el baptisme de Jesús, per significar que ell és l’escolli’t de Déu  “l’Esperit baixa cap a ell, en forma visible, com un colom ...”. Sembla suggerir també l’amor de Déu que baixa simbòlicament a la terra.

colom de la pau és un emblema que representa la pau com un colom amb una branqueta d'olivera al bec. Té les seves arrels en la cultura de la conca mediterrània , tant en les tradicions jueva, cristiana i islàmica com en la cultura grecoromana. La sola branca d'olivera, com a símbol de la victòria i de la pau que la segueix, es retroba com motiu al·legòric i continua sent utilitzat en les arts i al logotip  de certes d'organitzacions pacifistes. 

Es relacionava amb l'harmonia i amb l'amor, com ho evidencien els coloms sagrats que es mantenien en diferents temples dedicats a Afrodita. Més tard, diferents autors romans associaren per primer cop clarament la pau amb aquest animal, en contraposició a altres aus

el falcó, l'àliga o el corb, tot i que en aquesta cultura se solia representar més habitualment mitjançant una branca d'olivera.

La tradició cristiana sintetitza ambdós elements i els situa en un episodi de l'Antic Testament, el de l'arca de Noè. Segons el mite del diluvi universal, en què Déu decideix inundar la Terra com a càstig pel mal comportament dels homes, Noè sap que la inundació comença a remetre quan, a la segona vegada que deixa anar un colom, aquest torna amb una branca d'olivera al bec. Al principi, doncs, en l'imaginari cristià, el colom simbolitza més un estat d'harmonia i esperança lligada a la fidelitat a Déu que no pas a l'absència de conflictes armats, com succeiria més endavant.