COLOM : 🕊

La gràcia i la bellesa del colom, associats a la blancor, en fan un símbol de puresa, castedat i innocència ( “innocents com els coloms”). Portador de missatges, és molt present en la Bíblia: Noé comprèn que ha acabat el diluvi quan li arriba un colom amb un ram d’olivera en el bec, signe de pau.

 Dins el simbolisme cristià, el colom representa l’Esperit Sant, que baixa del cel durant el baptisme de Jesús, per significar que ell és l’escolli’t de Déu  “l’Esperit baixa cap a ell, en forma visible, com un colom ...”. Sembla suggerir també l’amor de Déu que baixa simbòlicament a la terra.

colom de la pau és un emblema que representa la pau com un colom amb una branqueta d'olivera al bec. Té les seves arrels en la cultura de la conca mediterrània , tant en les tradicions jueva, cristiana i islàmica com en la cultura grecoromana. La sola branca d'olivera, com a símbol de la victòria i de la pau que la segueix, es retroba com motiu al·legòric i continua sent utilitzat en les arts i al logotip  de certes d'organitzacions pacifistes. 

Es relacionava amb l'harmonia i amb l'amor, com ho evidencien els coloms sagrats que es mantenien en diferents temples dedicats a Afrodita. Més tard, diferents autors romans associaren per primer cop clarament la pau amb aquest animal, en contraposició a altres aus

el falcó, l'àliga o el corb, tot i que en aquesta cultura se solia representar més habitualment mitjançant una branca d'olivera.

La tradició cristiana sintetitza ambdós elements i els situa en un episodi de l'Antic Testament, el de l'arca de Noè. Segons el mite del diluvi universal, en què Déu decideix inundar la Terra com a càstig pel mal comportament dels homes, Noè sap que la inundació comença a remetre quan, a la segona vegada que deixa anar un colom, aquest torna amb una branca d'olivera al bec. Al principi, doncs, en l'imaginari cristià, el colom simbolitza més un estat d'harmonia i esperança lligada a la fidelitat a Déu que no pas a l'absència de conflictes armats, com succeiria més endavant.