FESTA  MAJOR: 

CONCEPTE DE FESTA MAJOR: 

Una festa major és la festa o el festival més important de cada barri, poble, vila o ciutat. Típicament commemora un fet important de la seva història o tradició, com ara la seva fundació. Aquesta festa pot ser alhora una festa patronal , o siga una festa en honor d'un sant patró o santa patrona. Sovint, quan no s'escau en estiu, se celebra una segona festa major en aquesta època de l'any.

Les festes majors són el punt de trobada d'una comunitat local. Es reuneix anualment a l'entorn d'uns escenaris comuns —la plaça, el cafè o l'església— i afirma la seva existència com a col·lectiu a partir d'uns referents simbòlics compartits.

FESTES D'ESTIU :

Molts pobles tenen una festa major d'hivern i una d'estiu. I de be
segur que la climatologia afavoreix la festa; les festes majors d'hivern tenen un caire més íntim, adreçat a la comunitat, mentre que les d'estiu tenen un caire més expansiu i obert als forasters. La data de la celebració habitualment coincideix amb el dia que el calendari catòlic dedica al sant patró de la població, és a dir, el sant, santa o l'advocació de la Mare de Déu que figuren com a titulars de la parròquia.

Festes a juny

Festes tradicionals d'interès nacional: Festa de les Falles d'Isil. 

Festa de l'Haro de Les, per Sant Pere. 

Festa Major de Reus, per Sant Pere. 

Festes a juliol

Diada dels Raiers a la Pobla de Segur, el primer cap de setmana de juliol. 

Festes Majors de Sant Carles de la Ràpita, al voltant del 25 de juliol. 

Festes a agost

Festes tradicionals d’interès nacional: Festa Major de la Gràcia a Barcelona, ​​Festa Major de Sant Bartomeu a Sitges; La Dansa i El Ball del Ciri a Castellterçol; Festa Major de Sant Fèlix de Vilafranca del Penedès

Misteri de la Madona Sancta Maria de la Selva del Camp, la nit del 14 i el 15 d'agost. 

Festa d'en Toca-sons a Taradell, el 25 d'agost. 

Festes a setembre

Festes tradicionals d’interès nacional: Festes de la Mare de Déu del Tura d’Olot; Festes de Santa Tecla de Tarragona. 

Terra de trobadors a Castelló d'Empúries, pels volts del segon cap de setmana de setembre. 

Festa del Sagrat Cor de Solivella, la nit del 8 de setembre. 

FESTES D’HIVERN: 

És tracta de festes de collita, les anomenades Festes Majors o Festa Grossa. Després de les collites, l'home del camp va sentir la necessitat d'agrair a les deïtats als Béns obtinguts. Aquesta és la raó per la qual la majoria d les Festes Majors, que podin s
er considerades els hereves naturals de les celebracions agrícoles de les primeres civilitzacions, és produeixen durant l'estiu i quan la collita havia sigut molt bona és quan és parlava de Festa Grossa.

Per l´altre banda hi tenim les festes d´hivern les quals es celebren pel solstici d´hivern ja que amtigament es considerava un moment especial del cicle anual de l'any, fins i tot durant el període neolític. Esdeveniments astronòmics controlats en l'antiguitat, com l'aparellament dels animals, la sembra dels cultius i el mesurament de les reserves entre les collites d'hivern mostren com les diferents mitologies i les tradicions culturals han sorgit. 

El solstici d'hivern pot haver estat immensament important perquè les comunitats havien de ser privades de moltes coses durant l'hivern, i havien d'estar preparats en els últims nou mesos. En els climes temperats, el festival de ple hivern va ser l'última festa de celebració, abans de l'inici de l'hivern. 

TRADICIÓ DE LA FM DE SANT BOI:

Ja sabeu que a la nostra ciutat hi ha moltes entitats de Cultura Popular, grans dinamitzadores de la vida cultural, exportadores de la imatge de Sant Boi quan surten a participar a altres poblacions, i realitzant grossos esforços sense ànim de lucre per a mantenir vives les tradicions.

TABALADA

De la mà de la Diables de Casablanca, diferents colles de la ciutat i convidades faran molt de soroll amb les seves percussions, coreografies i energia, fins a conduïr-nos, com Hamelin, fins a la boca del Correfoc!

CORREFOC

 Amb la presència dels Diables de Sant Boi i els Diables de  Casablanca, els grallers acompanyants i sis colles convidades (Diables de la Sagrada Família de Bcn., Diables de Sant Quirze del Valles, Diables de Viladecans, Diables de Malgrat, Diables d’Olesa Montserrat i Diables de Cerdanyola), es celebra el 37è. Correfoc a la ciutat, visca!

MATINADA DE GRALLES

Atenció, la Colla de Geganters i Grallers de Sant Boi us faran de despertador de Festa Major, puntual com cada any.

TROBADA GEGANTERA DE FESTA MAJOR I CERCAVILA

Aquesta trobada organitzada per la Colla de Geganters i Grallers de Sant Boi  comptarà amb 10 colles d’arréu de Catalunya (Malgrat de Mar, Moja, Sant Quirze del Vallès, Piera, Sant Antoni de Vilamajor, Corbera, Martorell, Sant Feliu de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Sant Andreu de la Barca i la Colla de gegants de Casablanca).

Com sempre, serà una bona estona per a gaudir de la gran fauna de personatges tradicionals i contemporanis, i de interessants peces artesanes… Aquest any la nostra Laieta, la gegantona de la Colla dels Geganters i grallers de Sant Boi fa 15 anys, se’ns fa adolescent!.

TROBADA DE PUNTAIRES

La tradicional trobada de puntaires i l’art de les puntes de coixí. Organitzada per les Puntaires de l’Associació de Veïns La Unió.

DIADA CASTELLERA

Una diada excepcional amb la participació dels Minyons de Terrassa (que van convertir Sant Boi  l’any 2015, descarregant els camisa malva un tres de nou amb folre), Castellers de la Sagrada Familia de Barcelona.

SARDANES DE FESTA MAJOR

Moment de sardanes amb la cobla Lluisos de Tardell que ja fa unes quantes edicions ens acompanyen a la nostra Festa Major.

EL PIROMUSICAL

El comiat de Festa Major! Un espectacle enlluernador on són protagonistes les llums dels trons, els cometes, les cascades i els volcans d’espurnes ballant al compàs de la música. Bon final de festa!

CARTELLS I SIMBOLISME

                         

El cartell ha canviat molt la seva forma, però la seva funció, i la de la resta d'elements de promoció (com el programa o les banderoles) és doble: d'un grup, ens informa dels principals esdeveniments que és duren a terme durant  els dies de celebració. I d'una altra, no menys important, ens anticipa l'ambient festiu, posant-nos en situació de cara als esdeveniments què gaudirem durant els dies més especials de l'any. Han anat aplicant tota mena de solucions gràfiques (tipografia, fotografia, il·lustració, color ...), responent a tots els casos a les tendències gràfiques i tecnològiques que s´acompanyava en cada moment de la història del disseny.

 SEGONA PASQUA:

ORIGEN DE LA CELEBRACIÓ:

La celebració cristiana comença el diumenge de Pasqua, dia en què culmina la Setmana Santa, i s'allarga durant vuit dies (octava de pasqua), alhora que s'enceta igualment el cicle de 50 dies del Temps de Pasqua, que va fins a la Pasqua Granada (o Pent ecosta). Aquesta diada, que clou definitivament el període de la Quaresma, marca el retorn de la vida i de l'abundància, les quals triomfen inexorablement de la mort, tant a nivell simbòlic (fi de l'hivern, arribada de la primavera) com espiritual (Crist torna d'entre els morts). El dilluns immediat a la dita festa, que també és considerat festiu, s'anomena la segona festa de Pasqua.

La missa del diumenge de Pasqua és una celebració alegre, enriquida amb cants i música; els fidels reben l'aspersió baptismal amb aigua beneïda durant la Vetlla Pasqual i el capellà llegeix el passatge de l'Evangeli en què Sant Pere explica que va trobar buida la tomba de Crist, prova que aquest havia realment ressuscitat.

La Pasqua ocupa el lloc central de la fe cristiana pel seu paper fonamental i per la seva dimensió simbòlica excepcional: amb ella s'acaben la Setmana Santa i la Quaresma i comença el Temps de Pasqua, el qual culmina amb l'ascensió de Crist i l'afirmació de la nova aliança.

CELEBRACIÓ AVUI DIA:

El dilluns 1 de juny es fa la Segona Pasqua, una festa que se celebra de manera desigual a tot el país: com que és una festivitat d’elecció municipal, algunes poblacions fan festa i algunes altres no. Tot i això és una festa de caràcter religiós força arrelada que a més rep noms molt diferents: Cinquagesma, Pasqua de Pentecosta, Pentecostès, Segona Pasqua, Pasqua Granada,…

La festivitat s’escau el cinquantè dia després del diumenge de Resurrecció i d’aquí en provenen els mots Pentecostès, d’origen grec, i Cinquagesma, que té arrel llatina. En tots dos casos, es tradueix per ‘el cinquantè dia’. L’origen dels altres noms surten de la comparació amb la Pasqua Florida, considerada la festivitat principal. Per això hom també es pot referir a aquesta festa amb els noms de Segona Pasqua o Pasqua Granada. La festa té un rerefons clarament religiós i commemora el descens de l’Esperit Sant sobre els apòstols.

SIMBOLISME:  

Hi han dos símbols: El vent i el foc.

VENT:  El relacionem amb la fugida d'Egipte, quan Moisès va travessar el mar Mort. El vent és el símbol de l'Esperit Sant i del poder.

FOC:  Apareix en el relat i no es consumia, i és el símbol de
Déu, és a dir, tot allò diví i tot allò relacionat amb la força divina.