SEGONA PASQUA:

ORIGEN DE LA CELEBRACIÓ:

La celebració cristiana comença el diumenge de Pasqua, dia en què culmina la Setmana Santa, i s'allarga durant vuit dies (octava de pasqua), alhora que s'enceta igualment el cicle de 50 dies del Temps de Pasqua, que va fins a la Pasqua Granada (o Pent ecosta). Aquesta diada, que clou definitivament el període de la Quaresma, marca el retorn de la vida i de l'abundància, les quals triomfen inexorablement de la mort, tant a nivell simbòlic (fi de l'hivern, arribada de la primavera) com espiritual (Crist torna d'entre els morts). El dilluns immediat a la dita festa, que també és considerat festiu, s'anomena la segona festa de Pasqua.

La missa del diumenge de Pasqua és una celebració alegre, enriquida amb cants i música; els fidels reben l'aspersió baptismal amb aigua beneïda durant la Vetlla Pasqual i el capellà llegeix el passatge de l'Evangeli en què Sant Pere explica que va trobar buida la tomba de Crist, prova que aquest havia realment ressuscitat.

La Pasqua ocupa el lloc central de la fe cristiana pel seu paper fonamental i per la seva dimensió simbòlica excepcional: amb ella s'acaben la Setmana Santa i la Quaresma i comença el Temps de Pasqua, el qual culmina amb l'ascensió de Crist i l'afirmació de la nova aliança.

CELEBRACIÓ AVUI DIA:

El dilluns 1 de juny es fa la Segona Pasqua, una festa que se celebra de manera desigual a tot el país: com que és una festivitat d’elecció municipal, algunes poblacions fan festa i algunes altres no. Tot i això és una festa de caràcter religiós força arrelada que a més rep noms molt diferents: Cinquagesma, Pasqua de Pentecosta, Pentecostès, Segona Pasqua, Pasqua Granada,…

La festivitat s’escau el cinquantè dia després del diumenge de Resurrecció i d’aquí en provenen els mots Pentecostès, d’origen grec, i Cinquagesma, que té arrel llatina. En tots dos casos, es tradueix per ‘el cinquantè dia’. L’origen dels altres noms surten de la comparació amb la Pasqua Florida, considerada la festivitat principal. Per això hom també es pot referir a aquesta festa amb els noms de Segona Pasqua o Pasqua Granada. La festa té un rerefons clarament religiós i commemora el descens de l’Esperit Sant sobre els apòstols.

SIMBOLISME:  

Hi han dos símbols: El vent i el foc.

VENT:  El relacionem amb la fugida d'Egipte, quan Moisès va travessar el mar Mort. El vent és el símbol de l'Esperit Sant i del poder.

FOC:  Apareix en el relat i no es consumia, i és el símbol de
Déu, és a dir, tot allò diví i tot allò relacionat amb la força divina.