FESTA  MAJOR: 

CONCEPTE DE FESTA MAJOR: 

Una festa major és la festa o el festival més important de cada barri, poble, vila o ciutat. Típicament commemora un fet important de la seva història o tradició, com ara la seva fundació. Aquesta festa pot ser alhora una festa patronal , o siga una festa en honor d'un sant patró o santa patrona. Sovint, quan no s'escau en estiu, se celebra una segona festa major en aquesta època de l'any.

Les festes majors són el punt de trobada d'una comunitat local. Es reuneix anualment a l'entorn d'uns escenaris comuns —la plaça, el cafè o l'església— i afirma la seva existència com a col·lectiu a partir d'uns referents simbòlics compartits.

FESTES D'ESTIU :

Molts pobles tenen una festa major d'hivern i una d'estiu. I de be
segur que la climatologia afavoreix la festa; les festes majors d'hivern tenen un caire més íntim, adreçat a la comunitat, mentre que les d'estiu tenen un caire més expansiu i obert als forasters. La data de la celebració habitualment coincideix amb el dia que el calendari catòlic dedica al sant patró de la població, és a dir, el sant, santa o l'advocació de la Mare de Déu que figuren com a titulars de la parròquia.

Festes a juny

Festes tradicionals d'interès nacional: Festa de les Falles d'Isil. 

Festa de l'Haro de Les, per Sant Pere. 

Festa Major de Reus, per Sant Pere. 

Festes a juliol

Diada dels Raiers a la Pobla de Segur, el primer cap de setmana de juliol. 

Festes Majors de Sant Carles de la Ràpita, al voltant del 25 de juliol. 

Festes a agost

Festes tradicionals d’interès nacional: Festa Major de la Gràcia a Barcelona, ​​Festa Major de Sant Bartomeu a Sitges; La Dansa i El Ball del Ciri a Castellterçol; Festa Major de Sant Fèlix de Vilafranca del Penedès

Misteri de la Madona Sancta Maria de la Selva del Camp, la nit del 14 i el 15 d'agost. 

Festa d'en Toca-sons a Taradell, el 25 d'agost. 

Festes a setembre

Festes tradicionals d’interès nacional: Festes de la Mare de Déu del Tura d’Olot; Festes de Santa Tecla de Tarragona. 

Terra de trobadors a Castelló d'Empúries, pels volts del segon cap de setmana de setembre. 

Festa del Sagrat Cor de Solivella, la nit del 8 de setembre. 

FESTES D’HIVERN: 

És tracta de festes de collita, les anomenades Festes Majors o Festa Grossa. Després de les collites, l'home del camp va sentir la necessitat d'agrair a les deïtats als Béns obtinguts. Aquesta és la raó per la qual la majoria d les Festes Majors, que podin s
er considerades els hereves naturals de les celebracions agrícoles de les primeres civilitzacions, és produeixen durant l'estiu i quan la collita havia sigut molt bona és quan és parlava de Festa Grossa.

Per l´altre banda hi tenim les festes d´hivern les quals es celebren pel solstici d´hivern ja que amtigament es considerava un moment especial del cicle anual de l'any, fins i tot durant el període neolític. Esdeveniments astronòmics controlats en l'antiguitat, com l'aparellament dels animals, la sembra dels cultius i el mesurament de les reserves entre les collites d'hivern mostren com les diferents mitologies i les tradicions culturals han sorgit. 

El solstici d'hivern pot haver estat immensament important perquè les comunitats havien de ser privades de moltes coses durant l'hivern, i havien d'estar preparats en els últims nou mesos. En els climes temperats, el festival de ple hivern va ser l'última festa de celebració, abans de l'inici de l'hivern. 

TRADICIÓ DE LA FM DE SANT BOI:

Ja sabeu que a la nostra ciutat hi ha moltes entitats de Cultura Popular, grans dinamitzadores de la vida cultural, exportadores de la imatge de Sant Boi quan surten a participar a altres poblacions, i realitzant grossos esforços sense ànim de lucre per a mantenir vives les tradicions.

TABALADA

De la mà de la Diables de Casablanca, diferents colles de la ciutat i convidades faran molt de soroll amb les seves percussions, coreografies i energia, fins a conduïr-nos, com Hamelin, fins a la boca del Correfoc!

CORREFOC

 Amb la presència dels Diables de Sant Boi i els Diables de  Casablanca, els grallers acompanyants i sis colles convidades (Diables de la Sagrada Família de Bcn., Diables de Sant Quirze del Valles, Diables de Viladecans, Diables de Malgrat, Diables d’Olesa Montserrat i Diables de Cerdanyola), es celebra el 37è. Correfoc a la ciutat, visca!

MATINADA DE GRALLES

Atenció, la Colla de Geganters i Grallers de Sant Boi us faran de despertador de Festa Major, puntual com cada any.

TROBADA GEGANTERA DE FESTA MAJOR I CERCAVILA

Aquesta trobada organitzada per la Colla de Geganters i Grallers de Sant Boi  comptarà amb 10 colles d’arréu de Catalunya (Malgrat de Mar, Moja, Sant Quirze del Vallès, Piera, Sant Antoni de Vilamajor, Corbera, Martorell, Sant Feliu de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Sant Andreu de la Barca i la Colla de gegants de Casablanca).

Com sempre, serà una bona estona per a gaudir de la gran fauna de personatges tradicionals i contemporanis, i de interessants peces artesanes… Aquest any la nostra Laieta, la gegantona de la Colla dels Geganters i grallers de Sant Boi fa 15 anys, se’ns fa adolescent!.

TROBADA DE PUNTAIRES

La tradicional trobada de puntaires i l’art de les puntes de coixí. Organitzada per les Puntaires de l’Associació de Veïns La Unió.

DIADA CASTELLERA

Una diada excepcional amb la participació dels Minyons de Terrassa (que van convertir Sant Boi  l’any 2015, descarregant els camisa malva un tres de nou amb folre), Castellers de la Sagrada Familia de Barcelona.

SARDANES DE FESTA MAJOR

Moment de sardanes amb la cobla Lluisos de Tardell que ja fa unes quantes edicions ens acompanyen a la nostra Festa Major.

EL PIROMUSICAL

El comiat de Festa Major! Un espectacle enlluernador on són protagonistes les llums dels trons, els cometes, les cascades i els volcans d’espurnes ballant al compàs de la música. Bon final de festa!

CARTELLS I SIMBOLISME

                         

El cartell ha canviat molt la seva forma, però la seva funció, i la de la resta d'elements de promoció (com el programa o les banderoles) és doble: d'un grup, ens informa dels principals esdeveniments que és duren a terme durant  els dies de celebració. I d'una altra, no menys important, ens anticipa l'ambient festiu, posant-nos en situació de cara als esdeveniments què gaudirem durant els dies més especials de l'any. Han anat aplicant tota mena de solucions gràfiques (tipografia, fotografia, il·lustració, color ...), responent a tots els casos a les tendències gràfiques i tecnològiques que s´acompanyava en cada moment de la història del disseny.

 SEGONA PASQUA:

ORIGEN DE LA CELEBRACIÓ:

La celebració cristiana comença el diumenge de Pasqua, dia en què culmina la Setmana Santa, i s'allarga durant vuit dies (octava de pasqua), alhora que s'enceta igualment el cicle de 50 dies del Temps de Pasqua, que va fins a la Pasqua Granada (o Pent ecosta). Aquesta diada, que clou definitivament el període de la Quaresma, marca el retorn de la vida i de l'abundància, les quals triomfen inexorablement de la mort, tant a nivell simbòlic (fi de l'hivern, arribada de la primavera) com espiritual (Crist torna d'entre els morts). El dilluns immediat a la dita festa, que també és considerat festiu, s'anomena la segona festa de Pasqua.

La missa del diumenge de Pasqua és una celebració alegre, enriquida amb cants i música; els fidels reben l'aspersió baptismal amb aigua beneïda durant la Vetlla Pasqual i el capellà llegeix el passatge de l'Evangeli en què Sant Pere explica que va trobar buida la tomba de Crist, prova que aquest havia realment ressuscitat.

La Pasqua ocupa el lloc central de la fe cristiana pel seu paper fonamental i per la seva dimensió simbòlica excepcional: amb ella s'acaben la Setmana Santa i la Quaresma i comença el Temps de Pasqua, el qual culmina amb l'ascensió de Crist i l'afirmació de la nova aliança.

CELEBRACIÓ AVUI DIA:

El dilluns 1 de juny es fa la Segona Pasqua, una festa que se celebra de manera desigual a tot el país: com que és una festivitat d’elecció municipal, algunes poblacions fan festa i algunes altres no. Tot i això és una festa de caràcter religiós força arrelada que a més rep noms molt diferents: Cinquagesma, Pasqua de Pentecosta, Pentecostès, Segona Pasqua, Pasqua Granada,…

La festivitat s’escau el cinquantè dia després del diumenge de Resurrecció i d’aquí en provenen els mots Pentecostès, d’origen grec, i Cinquagesma, que té arrel llatina. En tots dos casos, es tradueix per ‘el cinquantè dia’. L’origen dels altres noms surten de la comparació amb la Pasqua Florida, considerada la festivitat principal. Per això hom també es pot referir a aquesta festa amb els noms de Segona Pasqua o Pasqua Granada. La festa té un rerefons clarament religiós i commemora el descens de l’Esperit Sant sobre els apòstols.

SIMBOLISME:  

Hi han dos símbols: El vent i el foc.

VENT:  El relacionem amb la fugida d'Egipte, quan Moisès va travessar el mar Mort. El vent és el símbol de l'Esperit Sant i del poder.

FOC:  Apareix en el relat i no es consumia, i és el símbol de
Déu, és a dir, tot allò diví i tot allò relacionat amb la força divina.

Símbol de ahir i de avui:

Creu invertida:

És un símbol de l'anticristianisme que expressa el rebuig a Jesucrist.

No obstant això, en els seus orígens era un símbol religiós atribuït a Sant Pere.

Quan aquest apòstol va ser crucificat, va pensar que no era digne de morir de

la mateixa manera que Jesús, així que va demanar que fos cap a baix.

Des de llavors la creu invertida va ser vista com un símbol d'humilitat.

Un dels símbols satanitzats més populars és la creu a l'inrevés, el raonament de la qual a simple vista sembla obvi. Amb l'excepció del pentagrama amb cap de la cabra en el seu interior, la creu invertida és el símbol més recognoscible com a desafiament contra el cristianisme. 

La creu invertida és en realitat la marca personal de Sant Pere, el primer Papa, i una de les figures més venerades en la tradició catòlica. Quan Pedro va ser martiritzat per crucifixió es va dir que va demanar ser crucificat cap a baix perquè no se sentia digne de morir de la mateixa manera que Jesús. En portar una creu a l'inrevés, els Satanitzats són, sense saber-ho, portadors d'un els símbols Catòlics més importants.

Estrella de David:

L'estrella de David és el símbol millor conegut del judaisme, però els hindús ja la utilitzaven molt abans que fos adoptada per ells. Per a aquests representa el quart chakra primari, un punt d'energia en el cos. No és segur si es va basar l'un en l'altre, atès que és una figura bastant simple que podria haver-se generat en dos llocs diferents.

Estrella de David és un dels símbols mes emblemàtics del poble Jueu, encara que també ha estat adoptat en altres religions com el cristianisme, islam i Hinduisme. Per la seva forma és coneguda com Hexagrama o Estrella de Sis Puntes, la qual es forma a partir de la unió de dos triangles equilàters.

l'estrella de David simbolitza la conjunció de l'energia del cel juntament amb l'energia de la terra. Talismà protector i màgic, símbol alquímica, emblema del foc i de l'aigua. El triangle significa la saviesa i la divinitat, el desig d'aconseguir a una cosa elevada.

Les 6 puntes representen els sis dies de treball, i l'Hexàgon del centre és el dia dissabte, el dia de descans per al poble Jueu.

SANT JORDI:🥀

Cada 23 d’abril la festivitat de Sant Jordi, se celebra amb molt entusiasmi i alegria per tal de perpetuar aquesta tradició que és basa en l’amor i la cultura. Aquest dia és costum a Catalunya que els homes regalin una rosa vermella a les dones, i les dones un llibre als homes. Per això se sol dir que el dia de Sant Jordi representa el dia dels enamorats per als catalans, ja que tots dos es fan un regal com a mostra del seu amor.

LA ROSA I EL LLIBRE

Avui dia la tradició s'ha estès tant entre la gent que no sols es fan regals els que estan enamorats, els pares també solen regalar una rosa a les seves filles o fins i tot a les seves mares.

A causa d'aquest costum, el dia de Sant Jordi va ser declarat el Dia Internacional del Llibre per la Unesco en 1996. L'explicació històrica és que un dia 23 d'Abril van morir Shakespeare i Cervantes, d'aquí ve que s'hagi declarat el Dia Internacional del Llibre.

El costum de regalar una rosa vermella a les dones ve del segle XV, quan els homes feien arribar aquest detall a la dona de la qual estaven enamorats a través d'un amic. Però ha aconseguit mantenir-se durant tant de temps gràcies a la Fira de Roses que s'instal·lava en el Palau de la Generalitat, en el lloc en el qual les dones assistien a missa amb motiu del dia de Sant Jordi. Una bella tradició que, des de l'any 1930, ha quedat unida al Dia del Llibre.

LLEGENDA DE SANT JORDI

La llegenda ens conta que hi havia un drac que atemoria la petita localitat de de Montblanc, situada en el sud de Catalunya. Per a evitar els seus feroços atacs, se li lliurava una jove donzella cada dia, que es triava mitjançant un sorteig popular. Fins que un bon dia, el pes del sacrifici va recaure sobre la princesa, qui va ser lliurada a la bèstia.

Quan estava a punt de ser devorada, va aparèixer Sant Jordi, un valent cavaller que va lluitar contra el drac i el va vèncer, clavant-li l'espasa en el cor, i rescatant així a la bella princesa.

Tot seguit, de la sang que va fluir del cor del drac, va néixer una rosa vermella. D'aquí la tradició de regalar una rosa vermella a les dones, la tradició del llibre vi després…alguns creuen perquè la princesa li va escriure un poema d'amor al cavaller.

SÍMBOLS DE SANT JORDI:

LA LLANÇA: Sol relacionar-se a aquesta poderosa arma amb l'axis mundi, amb l'eix que uneix el de dalt amb el de baix, el cel amb la terra i amb els inferns, el camí que comunica tot el que existeix permetent l'ascens i el descens entre els mons.

La PRINCESA: és el símbol de la nostra pròpia perfecció, del nostre millor jo, d'aquesta imatge de nosaltres mateixos que per la seva bellesa i perfecció ens empeny a l'amor.

LA ROSA:  uneix la bellesa i les espines, i ens fa prendre consciència que, a l'enfrontar-nos al drac amb l'arma i la decisió de l'amor, posarem fi a la seva existència transmutant en una bella mostra de vida i passió. Seguirà tenint espines, però haurem descobert la bellesa que tenia al seu interior.

El DRAC: és un símbol del mal, de les tendències demoníaques, del caos, de les pulsions salvatges i incontrolades del nostre inconscient. Pot ser considerat un ésser mitològic que atrau la prosperitat, el poder i la fortalesa.

EL CAVALLER: és aquell que és capaç de dominar al seu cavall, al psiquisme inconscient que si no fos per qui porta les regnes correria a cegues impulsat per les seves passions. L'esperit cavalleresc es mou per un ideal, per amor, s'entrega a alguna cosa o algú que està més enllà d'un mateix.

COLOM : 🕊

La gràcia i la bellesa del colom, associats a la blancor, en fan un símbol de puresa, castedat i innocència ( “innocents com els coloms”). Portador de missatges, és molt present en la Bíblia: Noé comprèn que ha acabat el diluvi quan li arriba un colom amb un ram d’olivera en el bec, signe de pau.

 Dins el simbolisme cristià, el colom representa l’Esperit Sant, que baixa del cel durant el baptisme de Jesús, per significar que ell és l’escolli’t de Déu  “l’Esperit baixa cap a ell, en forma visible, com un colom ...”. Sembla suggerir també l’amor de Déu que baixa simbòlicament a la terra.

colom de la pau és un emblema que representa la pau com un colom amb una branqueta d'olivera al bec. Té les seves arrels en la cultura de la conca mediterrània , tant en les tradicions jueva, cristiana i islàmica com en la cultura grecoromana. La sola branca d'olivera, com a símbol de la victòria i de la pau que la segueix, es retroba com motiu al·legòric i continua sent utilitzat en les arts i al logotip  de certes d'organitzacions pacifistes. 

Es relacionava amb l'harmonia i amb l'amor, com ho evidencien els coloms sagrats que es mantenien en diferents temples dedicats a Afrodita. Més tard, diferents autors romans associaren per primer cop clarament la pau amb aquest animal, en contraposició a altres aus

el falcó, l'àliga o el corb, tot i que en aquesta cultura se solia representar més habitualment mitjançant una branca d'olivera.

La tradició cristiana sintetitza ambdós elements i els situa en un episodi de l'Antic Testament, el de l'arca de Noè. Segons el mite del diluvi universal, en què Déu decideix inundar la Terra com a càstig pel mal comportament dels homes, Noè sap que la inundació comença a remetre quan, a la segona vegada que deixa anar un colom, aquest torna amb una branca d'olivera al bec. Al principi, doncs, en l'imaginari cristià, el colom simbolitza més un estat d'harmonia i esperança lligada a la fidelitat a Déu que no pas a l'absència de conflictes armats, com succeiria més endavant.

 LA SETMANA SANTA:

La Setmana Santa és la commemoració de la religió cristiana a la Passió, la mort i la Resurrecció del seu messies, Jesús de Natzaret, fill del Senyor. La ubicació al calendari d'aquestes celebracions canvia cada any i oscil·la entre els mesos de març i abril, ja que la data de la Pasqua es fixa a partir de la primera lluna plena de primavera. Durant aquests dies compresos entre Diumenge de Rams i el Diumenge de Resurrecció, els creients organitzen processons i realitzen actes religiosos en memòria de Crist:

1- Diumenge de Rams: es celebra l'entrada triomfal de Jesucrist a Jerusalem, just abans del Sant Sopar; és el primer dia de Setmana Santa. Segons la tradició catalana, aquest dia les famílies es reuneixen a les portes de les esglésies i catedrals on el bisbe beneeix les palmes, palmons i branques d'olivera.

2- Dijous Sant: Es commemora la celebració del Sant Sopar, l'últim  que va fer Crist amb els seus deixebles abans de ser traït per Judes Iscariot i en conseqüència, crucificat. Algunes de les representacions conegudes a Catalunya són “La Dansa de la Mort” de la Processó de Verges (Girona) i "La Processó del Silenci" de Lleida o la de Badalona, ​​una de les més antigues de la història d'aquesta festivitat religiosa a la nostra comunitat autònoma.

3- Divendres Sant: Un dels moments més importants d'aquesta commemoració als últims dies del messies; en el qual es rememora la seva mort a la Creu. Aquesta és una jornada de dol i respecte per als cristians, en què se celebren misses en honor a la mort de Jesús de Natzaret i es representen Via Crucis vivents espectaculars i emocionants com el de Sant Hilari de Sacalm o el de Sant Climent de Sescebes, dos imprescindibles de Catalunya, sense cap dubte. 

4- Diumenge de Resurrecció: Se celebra que Crist "va ressuscitar d'entre els morts", segons el Nou Testament, tres dies després de ser crucificat pels romans. És un dia d'alegria en el que es canten "Caramelles", cançons típiques de la "Catalunya Vella" de caràcter religiós o profà per celebrar el miracle i també l'arribada de la primavera. Es canten a molts pobles de Catalunya; algunes de les destacades són les "Caramelles del Roser" a Osona, "Caramelles" a Sant Pere de Ribes i a Aguilar de Segarra, on s'organitzen les cantades  amb molta il·lusió i sentiment.

5- Dilluns de Pasqua: A Catalunya aquest dia és festiu i, tot i que és popular entre totes les famílies siguin o no creients, en el seu origen religiós es va començar a celebrar perquè arribava la fi de les restriccions de la Quaresma; segons la tradició, els padrins regalen als seus fillols la "Mona de Pasqua" (figures de xocolata) o el "Tortell de Pasqua" (semblant al Tortell de Reis; pot portar xocolata o no). En menjar aquestes postres es dóna per finalitzada la festivitat religiosa. 

SÍMBOLS SETMANA SANTA:

• Palmes i rams: són símbols de victòria.
• El pa i el vi: simbolitzen la vida eterna, el cos i sang de Jesucrist.
• Lavatorio de peus: és un símbol d'humilitat i lliurament de Jesucrist als altres, durant l'Últim Sopar.
• La creu: simbolitza tant el sofriment, passió i sacrifici de Jesucrist per la humanitat .
• Ciri Pascual: presenta la mort i resurrecció de Jesucrist, la llum i la vida del món.
• 
  L'aigua baptismal: Durant la nit de Pasqua es realitzen els batejos amb la finalitatd'incorporar a Jesucrist en la vida dels batejats. L'aigua simbolitza la vida i és un mitjà de purificació.

• El conill de Pasqua: l conill és un animal que simbolitza la vida i la fertilitat.
• Ou de Pasqua: simbolitzen la vida i la fertilitat, el començament d'una nova vida.

OPINIÓ PERSONAL:

Sobre la cancelació de les celebracions populars a causa de la covid, la veritat és que em sembla bé que no se celebrin ni aquestes festes ni cap altra, ja que prefereixo quedar-me a casa perquè acabi tot això o es calmi, per a què finalment puguem sortir i celebrar totes les festes que vulguem. Molta gent ha mort per culpa del Covid i no m'agradaria que li passés res a la meva família ni a ningú mes.                                             

L'AMOR : 🧡

L'amor és un sentiment d'afecte universal que es té cap a una persona, animal o cosa. Amor també fa referència a un sentiment d'atracció emocional i sexual que es té cap a una persona amb la qual es desitja tenir una relació o convivència sota el mateix sostre.

 Hi ha 14 tipus d'amor que existeixen segons els experts:

1.Philia: amor d'amics, Com el seu nom indica, és el sentiment que fa referència a l'amistat i la confiança.

2. Storgē: amor familiar, Fa referència a l'afecte que sentim per les persones de la nostra família.

3. Chōros: amor d'arrelament, És el tipus d'amor que experimentem per un lloc concret, per exemple casa nostra.

4. Koinōnía: amor momentani: És aquella sensació que experimentem durant uns segons quan sentim que connectem amb algú.

5. Meraki: amor experiencial: És l'amor que sentim per certes activitats i experiències, com ara practicar algun esport o viatjar.

6. Agápē: amor compassiu És l'amor incondicional, com per exemple els esforços que fan els pares i les mares pels seus fills.

7. Epithymia: amor passional És el tipus d'amor que ens desperta la passió romàntica i els desitjos sexuals.

8. Philautia: amor propi Està relacionat amb l'autoestima i amb la capacitat d'estimar-se i cuidar-se a un mateix.

9. Paixnidi: amor juganer Fa referència al tipus d'amor que involucra mostres d'afecte atrevides i constants.

10. Sébomai: amor reverencial Té a veure amb l'amor cap a una divinitat o un ésser superior. També està relacionat amb l'amor que podem experimentar per persones famoses, com ara cantants o actors.

11. Anánkē: amor desventurat Té a veure amb el fenomen que coneixem com amor a primera vista: el sentiment que se'ns desperta quan coneixem algú i pensem que estem destinats a estar amb aquella persona.

12. Érōs: amor estètic, Es refereix a l'amor que podem sentir cap a objectes que ens causen admiració, com una obra d'art.

13. Prâgma: amor racional, És aquell que està relacionat amb el compromís i les ganes de construir una vida junts, més enllà del desig i la passió.

14. Mania: amor possessiu, És l'amor basat en la dependència i que generalment està associat a sentiments de possessió.

OPINIÓ PERSONAL:

Al meu entendre, l'amor és un dels sentiments que molts hem sentit, és a dir un dels sentiments mes forts i bonics que sentim els éssers humans . Com he explicat abans hi ha diferent tipus d'amors, amor propi, amor familiar, amor racional ...  Jo crec que tots hem sentit amor per algú, o algú ha sentit amor per nosaltres i això vulguis o no és un dels sentiments que mes feliç et fa . Al saber que una persona et vol i saps que li agradas i que et cuidarà et fa seguir endavant. 

L'amor de veritat és fer el bé, és fer coses cap a l'altra persona perquè t'agrada no perquè vols que després te'l retorni. Si de veritat vols a una persona no has de fer li sentir malament ni inferior a tu, a l'inrevés has de fer-la sentir igual que tu. L'amor fa que en la memòria del cor s'eliminin les males estones i es magnifiquin els bons.